Ahir vaig tenir el plaer, de donar una sèrie de diplomes a un col·lectiu, el de les associació de dones, que s’ha format em noves tecnologies, concretament han desenvolupat un Curs d’apropament a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
Estem en un moment de canvi enorme, solament comparable al canvi que es va produir amb la invenció de la lectura i la escriptura, que sabem que és el que separa la prehistòria de la història. Els experts qualifiquen el moment actual, de la mateixa transcendència històrica, i les noves tecnologies, separen la història de la post-història.
Si el pas de la història a la prehistòria, va deixar pel mig un col·lectiu desafavorit, que va ser aquell que no sabia llegir ni escriure, els analfabets. Ara en tenim un altre, víctima d’aquest ritme accelerat de canvi que està provocant la fractura digital, i són els analfabets digitals.
La fractura digital, és la expressió que fa referència a la diferència socioeconòmica entre aquelles comunitats que tenen accés a Internet i les que no.
La fractura digital, ve precedida per desigualtats prèvies a les pròpies de l’accés a la tecnologia, aquest fet no es pot analitzar sense tenir en compte la seva transversalitat, i la lluita contra la fractura digital s’haurà de fer atacant totes les múltiples vessants d’aquest fenomen: econòmic, social, territorial, lingüístic, empresarial i també de gènere.
Segurament, si els governs no féssim res al respecte, d’aquí 50 anys, aquest problema estarà solucionat, pel relleu generacional, però ens ho podem permetre? Evidentment que no.
Els països més avançats segons l’OCDE, en nivell de renda d’educació, de sanitat, etc, justament coincideixen amb aquells que tenen un grau de penetració d’Internet més elevat, i hi ha països que desprès de fer polítiques decidides per les noves tecnologies passen del lloc 70 al 7, en pocs anys. L’estat espanyol, ocupa el número 26 segons l’OCDE, aquest rànquing s’elabora per a estats, però tal com estem ara i essent generosos si Catalunya pogués comptar, a lo millor estaríem pel 25.
L’estatut del 30 de setembre, ens donava a la Generalitat competències exclusives en Telecomunicacions i Societat de la Informació i la Comunicació, després de passar pel raspall a Madrid, solament ens van deixar la promoció, i és el que estem fent: PIMESTIC, Òmnia, Telecentres, Territoris Digitals, Ciutats Digitals, etc, fem moltes coses per difondre les noves tecnologies, per evitar la fractura digital o per fer més competitives les nostres empreses, però és totalment insuficient.
La solució passa, per les polítiques que duien a terme països com Finlàndia, Irlanda o Eslovènia, però abans hem de fer el que ells han fet, independitzar-se de Rússia, Gran Bretanya i Iugoslàvia, per poder fer les polítiques que a ells els interessen.
Curiós és el cas d’Eslovènia, un país que fins fa molt poc pertanyia a l’Europa de l’Est, amb una renda per capita molt inferior a la meitat de la catalana, i amb polítiques decidides en noves tecnologies, el 90% de les llars tenen fibra òptica, en pocs anys ens han superat en tots els sentits!!!
Estem en un moment de canvi enorme, solament comparable al canvi que es va produir amb la invenció de la lectura i la escriptura, que sabem que és el que separa la prehistòria de la història. Els experts qualifiquen el moment actual, de la mateixa transcendència històrica, i les noves tecnologies, separen la història de la post-història.
Si el pas de la història a la prehistòria, va deixar pel mig un col·lectiu desafavorit, que va ser aquell que no sabia llegir ni escriure, els analfabets. Ara en tenim un altre, víctima d’aquest ritme accelerat de canvi que està provocant la fractura digital, i són els analfabets digitals.
La fractura digital, és la expressió que fa referència a la diferència socioeconòmica entre aquelles comunitats que tenen accés a Internet i les que no.
La fractura digital, ve precedida per desigualtats prèvies a les pròpies de l’accés a la tecnologia, aquest fet no es pot analitzar sense tenir en compte la seva transversalitat, i la lluita contra la fractura digital s’haurà de fer atacant totes les múltiples vessants d’aquest fenomen: econòmic, social, territorial, lingüístic, empresarial i també de gènere.
Segurament, si els governs no féssim res al respecte, d’aquí 50 anys, aquest problema estarà solucionat, pel relleu generacional, però ens ho podem permetre? Evidentment que no.
Els països més avançats segons l’OCDE, en nivell de renda d’educació, de sanitat, etc, justament coincideixen amb aquells que tenen un grau de penetració d’Internet més elevat, i hi ha països que desprès de fer polítiques decidides per les noves tecnologies passen del lloc 70 al 7, en pocs anys. L’estat espanyol, ocupa el número 26 segons l’OCDE, aquest rànquing s’elabora per a estats, però tal com estem ara i essent generosos si Catalunya pogués comptar, a lo millor estaríem pel 25.
L’estatut del 30 de setembre, ens donava a la Generalitat competències exclusives en Telecomunicacions i Societat de la Informació i la Comunicació, després de passar pel raspall a Madrid, solament ens van deixar la promoció, i és el que estem fent: PIMESTIC, Òmnia, Telecentres, Territoris Digitals, Ciutats Digitals, etc, fem moltes coses per difondre les noves tecnologies, per evitar la fractura digital o per fer més competitives les nostres empreses, però és totalment insuficient.
La solució passa, per les polítiques que duien a terme països com Finlàndia, Irlanda o Eslovènia, però abans hem de fer el que ells han fet, independitzar-se de Rússia, Gran Bretanya i Iugoslàvia, per poder fer les polítiques que a ells els interessen.
Curiós és el cas d’Eslovènia, un país que fins fa molt poc pertanyia a l’Europa de l’Est, amb una renda per capita molt inferior a la meitat de la catalana, i amb polítiques decidides en noves tecnologies, el 90% de les llars tenen fibra òptica, en pocs anys ens han superat en tots els sentits!!!
1 comentari:
també si a canvi d'afavorir a Micro$oft, s'invertís en software lliure, es podrien adquirir més maquinari i impartir més formació. Alguns dels països que esmentes l'administració pública ja funciona amb software lliure, estalviant una quantitat enorme d'euros en llicencies.
Sobre el cas d'eslovenia, té una societat jove i sense immigració, per tant gran part dels recursos destinats a aquests col·lectius poden ser distribuïts en d'altres.
Publica un comentari a l'entrada